Publicacions


Articles de Premsa Publicats


Index d'Articles

* SOBRE ORDENACIÓ DEL TERRITORI A LES BALEARS.
* PALMA, CIUTAT METROPOLITANA O COMARCAL?
* O SOM, O NO SOM.
* QUANT CIUTAT RESPIRAVA.
* QUAN EL CONSUM ÉS PROTEGIT ES DESPROTEGEIX EL CONSUMIDOR.
* ECOTAXA MUNICIPAL I/O SOLIDARITAT.
* CORRESPONSABILITAT URBANÍSTICA i SOLIDARITAT MUNICIPAL.

* EDIFICACIÓ I SOSTENIBILITAT.



DIARI DE BALEARS, Diumenge 9 de Desembre del 2001

SOBRE ORDENACIÓ DEL TERRITORI A LES BALEARS

He tingut la grata oportunitat de fuetejar la guia Mallorca Sostenible, que sense cap dubte serà l'eina imprescindible a consultar per el qui creu amb el futur sostenible de Mallorca i la resta d les illes Balears.

El que mes m'ha sorprès, de totes formes i degut a la meva dedicació al tema de l'Arquitectura sostenible, es que un dels arquitectes que han col·laborat en l'elaboració de la guia; el senyor Guy de Forestier ( Carles Garcia-Delgado Segués), l'altre dia a un debat sobre Ordenació del Territori obert al públic en general i en particular als arquitectes, tingues l'ossada de proposar la construcció de noves ciutats (major consum de territori energia, aigua, y producció de residus ) per afrontar la pressió exercida sobre el sol rústic de tipus residencial, al davant d'una hipotètica impossibilitat de deixar de créixer (en quantitat i tamany).

Per tant jo en demano si el que vol es acabar de ben de bo amb l'illa, sense fer una reflexió seriosa al davant de la crisis que provocaren els abusos insostenibles comesos per l'anterior govern del PP.

Sembla que el que vol es fer una fuita desenfrenada cap endavant i ficar el cap sota la sorra, quant es ben sabut que les ciutats i pobles que han crescut amb els seus eixamples totalment caòtics, com molt be digué al inici de la seva ponència, el que necessiten es ser rehabilitats front del punt de vista urbanístic i social demolint aquells edificis y trama urbana que no mereix ser conservada. Així dons, la proposta mes sostenible i respectuosa amb al nostre entorn, tant aclivellat ja per a noves urbanitzacions (ciutats aberrants), seria créixer en qualitat i no en quantitat com proposa de nou, com si hagués descobert el sant grial.

Tinent en compte que entre un 20 i un 25% de les vivendes es troben buides i per tant mal conservades, el que es ben necessari es que la societat (els arquitectes) avanç de fer noves ciutats, han de demostrar que saben com rectificar els errors del passat, i aprofitar la conjuntura de crisis que estan provocant les moratòries al sector, per animar als inversors a renovar les ciutats i pobles malmesos amb criteris sostenibles. Si ens posem a fer noves ciutats consumint territori requalificat i per tant mes barat (que no mes beneficien als especuladors), deixarem passar aquesta oportunitat que tenim de créixer de forma sostinguda, omplint els buits deixats (vivendes buides residencials i vacacionals) renovant-les o reciclant-les sense que l'activitat econòmica s'han ressenti. No hem sembla molt sostenible la proposta, encara que així i tot, com arquitecte en sedueixi molt l'idea de fer ciutats noves, no soc irresponsable.

Però no a les Illes, on el territori es escàs i malmès, si mes be a altres indrets continentals on els recursos no son escassos.

Antoni Borràs Seguí Arquitecte.


DIARI DE BALEARS, Divendres 18 de Gener del 2002


PALMA, CIUTAT METROPOLITANA O COMARCAL?

L'evolució econòmica i social té conseqüències territorials importants, de manera que "ciutat" no sempre és assimilable a l'àmbit que dibuixem uns límits municipals que tenen molts d'anys d`història, especialment quant el creixement urbà els depassa sovint, per tant cal demanar-se en quins casos el concepte administratiu de "municipi" no es equivalent al concepte territorial de "ciutat".

De les possibles definicions de ciutat com aquella que posa de relleu que és l'àmbit territorial on es produeix la major part de les relacions de base diària; son les relacions entre la residència i el lloc de treball i l'escola, les compres i els serveis quotidians. Mentre que el concepte de "comarca" es pot definir com l'àmbit territorial on es produeixen les relacions de base periòdica comercial i de serveis. Aquestes definicions ens permetran separar aquests conceptes del concepte "espai-econòmic" que és aquell on es produeixen la majoria de compres i vendes de productes industrials on es reflecteixen les relacions de producció que defineixen "regions econòmiques". Sense oblidar el que podríem anomenar "àmbits culturals" o històrics, que així i tot que són els que defineixen l'ordenació de territori en major intensitat també són els mes mals de sistematitzar i quantificar.

Estem dons en condicions de demanar-nos quines són les subcomarques que envolten la capital, o si pel contrari hi ha una sèrie de poblacions subordinades metropolitanament a ciutat de Palma. El concepte d'Àrea Metropolitana és relativament nou, a Catalunya s'introdueix en el camp urbanístic a principis dels anys seixanta amb el conegut Pla Director de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest concepte és equivalent al de ciutat quant el creixement urbà resultant resulta del creixement econòmic i la relació de base diària de diferents municipis s'interrelacionen al voltant d'un o varis municipis més grans.

A Palma igual que a Barcelona i a diferencia de Madrid per exemple, el fet metropolità deve "policèntric", tant en la seva formació com en totes les ordenacions que s'han realitzat oferint d'aquesta manera més possibilitats i potencialitats.

Cal reflexionar dons amb les mesures territorials a plantejar en un futur immediat ja que si no considerem aquests factors errarem amb les solucions a adoptar a curt i molt més a llarg termini per ser irreversibles. Quant es fan propostes tan simplistes com les dels darrers dies, consistents en ampliar la moratòria als municipis costaners i anul·lar-la pels municipis del centre de l'illa, estaríem cometent un greu error una vegada més. M'explicaré; no considerar tots els pobles que hi ha a la corona que envolta a Palma com a Municipis que pertanyen a una unitat metropolitana i per tant costanera al igual que Palma, (que sense cap dubte ho es), provocaria un nou allau de nova construcció a aquesta corona en detriment un cop mes de la rehabilitació tant de ciutat com la dels mateixos pobles metropolitans i els que els envolten immediatament. Això suposaria la afectació de la practica totalitat de les poblacions del centre de l'illa amb escasses excepcions, per tant anul·laríem tota possibilitat de rehabilitar, tant des del punt de vista de l'edificació com de la trama urbana no desitjable i a enderrocar, situació que no més es podria evitar amb una moratòria ben dissenyada i emprant criteris vàlids i no especulatius.

Antoni Borràs Seguí Arquitecte.


DIARI DE BALEARS, Dilluns 20 de Gener del 2002


O SOM, O NO SOM

He tingut la grata sorpresa al fuetejar la premsa, de que a la nova moratòria es reconegui la condició metropolitana dels municipis limítrofes amb Palma i que per tant deuen considerar-se al igual que Palma com a part d'una mateixa entitat, tota ella per tant costanera, al igual que determinen protegir el sol rústic posant-hi quotes, tot plegat representa una vagada mes rectificar l'error comes a l'anterior moratòria (molt bé mai es tard). I dic grata ja que sembla que per primer cop impera la raó a l'hora de elaborar la nova moratòria.

Si mes no, quant un mira el mapa de Mallorca i els llimits dels diferents pobles, s'ha na dona que dintre del paquet de municipis que es deurien de considerar que pertanyen a l'àrea metropolitana de Ciutat per la seva condició limítrofes, i caben els següents: Marratxí, Santa Maria, Santa Eugènia, Esporles, Puigpunyent, Bunyola. Quasi tots ells esmentats als citats articles a excepció de Puigpunyent.

M'he deixat expressament, al igual que fan els diferents partits que conformen el pacte, i especialment els més centralistes (al País Basc això ja no ho dubten) com son el PSOE però també el PP que òbviament n'esta fora (i que fins i tot el GOB se n'oblida), els següents municipis que també pertanyen a l'àrea metropolitana de Palma: Llucmajor, Valldemossa, Algaida i Calvià. Si un mira el signe polític d'aquests darrers, se n'ha donarà de que en realitat no s'obliden desinteressadament (els dos primers governats pel PP i els dos darrers pel PSOE) tots ells molt suculents urbanísticament parlant pel seu potencial especulador.

Es clar que el que cal fer als polítics es arribar a pactes fins i tot amb els més allunyats políticament, però en benefici de la societat i el territori al que representen, i no pensant amb el seu propi per a finançar la següent campanya electoral. Però per sobre de tot no poden deixar de ser coherents; si a uns municipis per ser limítrofes amb la Ciutat de Palma se'ls confereix la qualitat de metropolitans, o ho son tots, o no ho es cap. Espero que per coherència intel·lectual si no política ho siguin tots.

Antoni Borràs Seguí Arquitecte.


O SOM, O NO SOM

EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES, Dilluns 21 de Gener del 2002 FES KLIC AQUI


DIARI DE MALLORCA, Dilluns 21 de Gener del 2002


QUANT CIUTAT RESPIRAVA

Que tenen les noves conurbacions que no tinguí el centre de ciutat?

Aquest teixit urbà resultant del creixement simultani, recíprocament influït, de dues o més ciutats o pobles pròxims i que arriba fins a fer desaparèixer l'espai rural intersticial, es el que entenem per conurbació. Aquestes gaudeixen i sostenen al mateix temps a les grans superfícies comercials i les seves infrastructures, que no públiques son privades, aprofitant-se de la situació avantatjosa d'averse apropiat d'un espai rural imprescindible per a la bona respiració de les ciutats i pobles als que envoltaven.

Així dons, que n'hem de fer amb aquest centre que ja no respira, que ja no te afores, que manca d'infrastructures tant de públiques com de privades, de parcs d'esbarjo, d'oferta cultural i de oci els cap de setmana, i que es va buidant de mica en mica tant com va omplint al mateix temps les dites conurbacions?. I com recuperar l'espai rural perdut definitivament e irremeiablement en favor de les conurbacions i les empreses privades que les han promogudes?. No oblidem que entre el 25 i el 30% de les vivendes de ciutat estan buides i es pot afirmar que mes o manco si podria haver allotjat el creixement de tot Palma dels darrers cinc anys que inclou el 5% de creixement natural i el 95% procedent de l'immigració, i que les infrastructures viàries que han estat necessàries per a aconseguir aquesta conurbació han col·laborat amb la pèrdua i l'ecrivallament d'aquest espai rural.

No sembla que hi haguí una solució ni tan sols provisional, com la provisionalitat que ha guiat l'urbanisme aquests darrers anys, per a recuperar les constants vitals, la respiració, l'estructuració d'espais destinats a l'esbarjo que s'han perdut. Molt manco, quant es veu la insensibilitat galopant alimentada pel propi lucre dels polítics dels conubats, no els nostres, que fan plantejaments tal com la substitució dels pocs espais verds i públics que resten a ciutat per a fer-hi aparcaments al seu servei, per a que aquests puguin venir a treballar, a prendre copes i fer renou a la nit, a tramitar els seus papers a les institucions públiques, i després marxar per autovia o autopista a la seva conurbació deixant el centre buit de contingut per mor de la seva perversa utilització.

Les avantatges son clares. Els conurbats no necessiten espais verds públics ja els tenen a casa seva ben domesticats, però si aparcaments. Els conurbats, no necessiten oci ni cultura al cap de setmana ja que el seu gran espectacle consumista ja el tenen a la gran magatzem que fins i tot ara ja disposen de cinemes, per a que mes cultura?, tot la resta sobra. Els conurbats no necessiten espais rurals per que els tenen a les seves afores o els intersticis deixats casualment. Les afores dels qui vivim a ciutat son les conurbacions i les infrastructures que les suporten i es per això que podem dir que no respirem, ni tant sols de l'aire del cel, que per altre banda està tan contaminat.

Antoni Borràs Seguí Arquitecte.


DIARI DE BALEARS, Dilluns 23 de Gener del 2002


QUAN EL CONSUM ÉS PROTEGIT ES DESPROTEGEIX EL CONSUMIDOR

Es sorprenent que tres partits com son; el PP, el PSM, i UM teòricament tant antagònics, al manco dins dels plantejaments de la conjuntura política de l'actual legislatura, coincideixin de forma tan rotunda, i que els permeti als tres fer front comú de la mateixa causa; l'ampliació de la moratòria de les grans superfícies en, ni més ni manco que, cinc anys més.

Si analitzem aquesta situació desde l'òptica de l'economia bàsica, i tinent en compte el concepte de quota de mercat de la que disposen aquest tipus de superfícies comercials, ens adonarem de que l'única forma de ampliar-la i per tant fer creixé el seu potencial benefici es construint i urbanitzant més les seves rodalies. Caldria analitzar que provocarà, en aquest sentit, la encara no nata nova moratòria urbanística que permetrà construir a la següent corona immediatament exterior (de l'àrea metropolitana de Palma) on es troben, al manco les més importants d'aquestes grans superfícies.

Poden estar, per tant els petits comerços, tranquils de que s'emportin la seva clientela ja que cada sector disposa de la seva quota de mercat i que aquesta es quasi inamovible. No era així quant aquestes es varen instal·lar i que no hi va haver ningú tipus de protecció ni control per part dels governants del PP que governaven en aquells moments, però ja ho sabem que els polítics protegeixen el que ja no cal protegir (el petit comerciant), i a canvi protegeixen la situació de monopoli, dels que els mantenen (les grans superfícies) que per altre banda perjudicant en darrera instància al consumidor.

Si la primera moratòria de grans superfícies podia tenir un cert sentit, al manco en tant en quant no hi havia ningú tipus de protecció de l'especulació del sol (moratòries urbanístiques del Consell de Mallorca primer i desprès del Govern Balear), en aquest moment que ja disposem de les primeres moratòries urbanístiques no seria necessària la nova moratòria de les grans superfícies. Tot i així, la nova moratòria urbanística no nata posa en entredit l'estabilitat, i per tant necessàriament tindrem que mantenir un altre cop l'ampliació de la moratòria de grans superfícies, per evitar l'especulació urbanística per part de les grans superfícies de la segona corona immediatament per fora de l'àrea metropolitana de Palma (si es que aquesta ja no s'ha produït entre mitja de les dues) , situació que no mes tornarà perjudicar al consumidor, al cap i a la fi, a la majoria de votants de tots els partits nomenats anteriorment.

Antoni Borràs Seguí Arquitecte.


DIARI DE BALEARS, DIMARTS 5 de Febrer del 2002


ECOTAXA MUNICIPAL I/O SOLIDARITAT

De tots És sabut que a Mallorca, de la mateixa manera que passa a la resta de les Illes, els municipis costaners així com els metropolitans que envolten les diverses capitals, gaudeixen del privilegi d'haver-se lucrat del bé general suportat en el territori (consumit), el paisatge (platges i sol, muntanyes, i ruralia) , en els recursos (aigua, energia, materials i cost d'eliminació de residus produïts), i en el patrimoni cultural (cultura popular, etnografia, Arquitectura i Arqueologia), que molt sovint pertanyen a altres municipis menys desenvolupats urbanísticament i turísticament. Situació aquesta, no es pot abordar per part de institucions partidistes i poc competents en aquests temes com pot ser la Federació de Municipis que es clar que no es fa càrrec de la citada situació.

Tot i que les mesures territorials (moratòries) adoptades podrien ser interpretades com un intent de compensar aquest desajustament, la nova moratòria territorial només esta perpetuant el model territorial especulador i depredador inicial, en general portant-lo més enllà de les fronteres del que hem destruït, i en particular permetent que municipis com Puigpunyent, Santa Maria, Santa Eugènia i Algaida entrin dins la dinàmica dels seus homòlegs com son Valldemossa, Bunyola, Marratxí etc. (tal vegada hauríem de demanar-nos si les inversions procedents d'Europa s'ajusten a les necessitats reals del nostre territori?) . Sense fer una anàlisis més profunda i seriosa, com suposaria el fer un plantejament global, que introdueixi altres variables compensatòries i socials que minimitzin els efectes produïts per aquest desequilibri territorial històric, que provocà la falta de visió global i de futur dels nostres governants en el passat. No deixem que aquesta dinàmica perduri!.

I és per aquesta precisa raó que els primers municipis citats (en referència al primer paràgraf) haurien d'aportar, pel seu aprofitament passat i futur d'aquest bé general, un fons de compensació intermunicipal, regulat recaptat i distribuït pels consells insulars respectius, pel desenvolupament econòmic i social dels altres menys afavorits. Y així evitar que la nova especulació per a la subsistència dels segons provoqui un nou allau de destrucció territorial, paisatgística, i patrimonial que en darrera instància perjudiqui a la globalitat. Sense que això suposi estancar el desenvolupament dels mateixos.

La qüestió principal dons radicaria en establir una taxa proporcional a aportar per part dels municipis sobredesenvolupats, als que manca per fer-ho. I si és podria recuperar per alguna via la quantitat que restaria pendent del passat no rescabalat?. No ens queda res més que fer justícia, per no trencar el fil que ens separa de l'auto destrucció del sistema per bé o per mal ja establert, conservant el que resta per depredar.

Aquest fons podria anar destinat a la consecució del creixement sostingut d'aquests municipis en criteris de eficiència territorial, energètica, i estètica en el sentit de rehabilitar (o demolir i reconstruir si cal), conservar el seu patrimoni edificat, i paisatgístic, en definitiva cultural, el que revertiria positivament en el producte que es ven a la resta de municipis saturats i en el seu propi desenvolupament. Per altre banda, si el que volem es perpetuar el model, que ningú dubta ja obsolet, de aplicar lleis dirigides a la colmatació del que resta, estam comprometent el futur dels nostres fills a canvi d'una quimera.

Antoni Borràs Seguí Arquitecte.



CORRESPONSABILITAT URBANÍSTICA i SOLIDARITAT MUNICIPAL.

EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES, Dimars 19 de Febrer del 2002 FES KLIC AQUI




EDIFICACIÓ I SOSTENIBILITAT. EL MUNDO/EL DIA DE BALEARES, Dimars 27 de Febrer del 2002 FES KLIC AQUI



DIARI DE MALLORCA, Dilluns 18 de Març del 2002


L'EDIFICACIÓ SOSTENIBLE

El problema mediambiental ha esdevingut una disciplina tan globalitzadora que difícilment en trobarem cap altra que per més tradicional que sigui, no en pot defugir de passar a formar-ne part.

En la situació actual, després d'haver assolit l'estat del benestar, amb una desmesurada eufòria i descontrol en el consum d'energia i de territori (aigua i residus), al implantar-se models exportats directament d'altres indrets amb una lleugeresa del tot excessiva i un nivell d'implementació tecnològica clarament insuficient. Ens adonem, que tot el que l'Arquitectura tradicional havia aportat per assolir un grau de confortabilitat i benestar dels seus moradors amb un mínim de mitjans i un màxim d'eficiència degut a la escassesa de recursos, així com aconseguir una bona integració en el paisatge respectant el medi ambient . A l'era moderna, tot al contrari al que succeïa avanç, el que es pretén és gaudir d'un grau de confortabilitat molt més elevat amb un màxim de consum de recursos materials i energètics de forma clarament ineficient i per tant poc sostenible i respectuós amb el medi ambient.

Es tracta dons de revisar les males pràctiques i formes d'entendre l'Arquitectura per donar una resposta moderna i respectuosa al medi ambient, que la implementació tecnològica adequada dels sistemes passius i actius d'estalvi, juntament amb l'I+D de noves tecnologies a desenvolupar en el camp la construcció, ens permetrà utilitzar el mínim de recursos energètics i materials (estalvi del consum d'aigua i territori) i aconseguir la màxima eficiència energètica, sense renunciar a l'estat del benestar.

L'estalvi energètic dut a l'extrem ens conduirà a la utilització de materials de preferència ambiental, o el que és el mateix; reciclats, recuperats i reutilitzats que requereixen un mínim de despesa energètica per la seva manufactura per un costat, no contaminants i innocus per a la salut per l'altre. I per concloure, la utilització de sistemes passius de disseny arquitectònic, de sistemes actius energètics prioritzant les energies renovables, i la sensibilització de l'usuari per una correcta utilització dels sistemes proposats.

L'estalvi d'aigua requerirà reduir el consum dels aparells sanitaris, les pèrdues per a les instal·lacions, disposar de limitadors de cabals, i recirculació i aprofitament d'aigües grises i pluvials.

Tot plegat, i amb una bona orquestració (la implementació de base tecnològica) de tots aquests factors esbossats i d'altres a tenir amb compte, ens conduirà a de l'estalvi energètic, d'aigua i producció de residus a les edificacions, i conseqüentment a la sostenibilitat de l'Arquitectura. Que no, serà si més no, que una minsa aportació a aquesta disciplina globalitzadora que denominem medi ambient, que haurà de ser necessàriament recolzada per la implantació de l'eficiència en el consum de recursos de la resta de disciplines, per obtenir un resultat plenament satisfactori.

Antoni Borràs Seguí Arquitecte.


Tornar a Index de materies



Última actualització 19 de Febrer de 2002 per........................................................................ Antoni J. Borràs Seguí